Moda sostenible: Et sonen aquests conceptes?
No estem descobrint res de nou en dir que la indústria tèxtil és la segona més contaminant i perjudicial per al medi ambient. També és cert que cada vegada són més els consumidors conscients i exigents a l'hora d'escollir els seus productes i als quals els importa com es va fabricar, amb quin material, on i qui va fer la roba. I encara que encara queda molt camí per fer, la sostenibilitat s'obre pas en la indústria de la moda. Però tenim tots clar de què parlem quan fem servir termes com 'traçabilitat', 'upcycling' o 'comerç just?
Conèixer què vol dir cada concepte ens ajudarà a entendre una mica més les claus de la sostenibilitat en aquesta indústria. Si sou dels que coneixeu tots els termes, enhorabona, sabeu de què us parlen les marques i els comerços que aposten per la sostenibilitat. Si, al contrari, algunes d'aquestes paraules no et sonen de res, segur que quan les tornis a sentir sabràs què signifiquen.
Economia circular. Es tracta d'un sistema que prioritza l'aprofitament dels recursos i la reducció de les primeres matèries amb l'objectiu de prolongar la vida útil dels residus per establir una economia sostenible. És una alternativa al model de producció i consum de “usar i llençar”, anomenat economia lineal.
La principal diferència entre tots dos és que en un sistema circular els productes –en aquest cas els relacionats amb la indústria tèxtil– es reciclen, es redueixen o es reutilitzen; en canvi, en un model lineal es fabriquen, es consumeixen i després es rebutgen.
En definitiva, a l'economia circular conflueixen aspectes econòmics, ambientals i socials en un cicle sostenible que té com a objectiu aconseguir que es consumeixi menys energia i no es generin deixalles que causin un impacte negatiu a la societat ni al medi ambient. S'utilitzen els residus per obtenir matèria primera per a altres béns.
L´economia circular permet aprofitar al màxim els materials. Limita, com dèiem, el consum d'energia, redueix despeses i contribueix a modificar els hàbits de consum. Tot això comporta una millora en la
eficiència dels processos productius i del manteniment dels productes, a més de fomentar la implantació de tecnologies netes, nous models de negoci, millor posicionament als mercats actuals i un consum més responsable dels productes.
Traçabilitat. La indústria de la moda sostenible es fonamenta en diferents pilars i un dels més importants és la història que hi ha darrere de cadascuna de les peces de roba que vestim.
La traçabilitat es refereix als mètodes i materials utilitzats en la fabricació de la peça i permet al consumidor reconstruir tot el cicle productiu d'aquesta, i conèixer les cadenes de subministrament de principi a fi amb l'objectiu de poder rastrejar cadascun dels seus components des de la primera matèria fins a l'etiqueta de la roba. És possible recórrer el camí d'aquesta peça partint els orígens fins arribar al producte acabat disposant de tota la informació sobre com s'ha dut a terme.
Per aquest motiu, la traçabilitat va sempre de la mà de la transparència i el comerç just.
Comerç just. Segons l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), el comerç just és “un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una equitat més gran en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors/es i treballadors/es desafavorits, especialment al Sud.”
El comerç just engloba nombroses organitzacions que tenen com a objectiu comú desenvolupar un model comercial que protegeixi els drets dels treballadors/productors i el medi ambient.
Les organitzacions considerades de comerç just han de respectar els drets humans, laborals i socials: salaris dignes, condicions laborals adequades i segures, lluita contra lexplotació infantil i igualtat de gènere.
Dur a terme pràctiques justes: relacions comercials estables, llibertat sindical, democràcia a la presa de decisions.
I contribuir a la protecció del medi ambient, mitjançant tècniques de producció ecològiques i respectuoses amb l'entorn.
Upcycling. Fa referència al procés de convertir deixalles recuperades o “inservibles” en un producte o material de més valor. Gràcies a ell s'atorga una segona vida a un objecte, en aquest cas a una peça de roba. També es fa servir el terme reciclatge creatiu –la creativitat juga un paper primordial a l'hora de trobar nous usos a aquest producte– o supra-reciclatge.
El upcycling aprofita per crear dissenys nous amb aquelles peces que ja no es fan servir o tenen alguna tara, donant-los un nou valor. És a dir, es crea alguna cosa nova amb deixalles que ja havien estat descartades.
Downcycling. Donar nova vida a materials no utilitzats o rebutjats, aquí també s'hi inclouen restes d'estoc. Això és el downcycling. Tots aquests materials es transformen en un nou producte/peça o un material amb què fabricar-la. Això sí, aquest material perdrà propietats durant el reciclatge, així que pot ser que el cost final de la peça sigui menor en tractar-se d'un article de qualitat inferior.
Microplàstics. Són invisibles, sí, però són una amenaça per a rius i oceans i els seus ecosistemes. Es tracta de partícules diminutes de plàstic que estan a la roba sintètica i que contaminen el nostre medi ambient. Segons estimacions de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), al voltant d'1,5 milions de tones de microplàstics s'aboquen als oceans cada any, dos terços dels quals estan compostos per fibres sintètiques de peces de vestir i tèxtils . Això suposa una gran amenaça per a la vida marina que els ingereix.
En reduir la quantitat de peces produïdes en cada tirada, és possible assegurar-se que aquestes peces es facin servir i no es rebutgin ni es desaprofitin. A més també és una manera d'aconseguir que aquestes peces de roba siguin 'úniques' i s'allunyin de la uniformitat a què ens acostuma la moda d'usar i llençar. D'aquí en surt una altra qüestió interessant que convindria repensar, és possible fabricar moda sostenible a gran escala?
Fotos: Unsplash
Deixar un comentari