Roba de comerç just, luxe o necessitat

by Equipo Olokuti

Què faries si et donessin a triar entre aquestes dues opcions de samarretes?

Opció A: Samarreta blanca de cotó. PVP. 13,95€.

Opció B: Samarreta blanca de cotó. PVP. 3,95€.

La B, la B! Quina ganga! I amb aquest preu m'emporto a més la fúcsia, la verda i la de les flors estampades!

Home, a veure, així en fred ia bot aviat no hi ha color. Però, si donem alguna pista més per poder triar?

Plantejarem algunes hipòtesis sobre l'assumpte:

Opció A: Samarreta blanca de cotó de comerç just i orgànic . Mira, aquesta samarreta l'han fabricada amb un cotó 100% orgànic a l'Índia per un col·lectiu de persones que es regeix per les normes del comerç just i que reinverteixen els 2€ de benefici en programes educatius i socials per combatre la pobresa i per millorar els sistemes de cultiu orgànics que eviten intoxicacions, problemes cutanis i morts per enverinament accidental (es produeixen més de 20.000 a l'any). PVP: 13,95€ Halaaaa, que car, no? On vaig?

Opció B: Samarreta blanca de cotó. Sí, sí, l'aparença de la samarreta és la mateixa. Però aquesta és més barateta i temptadora… el vostre PVP és de 3,95€! Guau, aquesta, aquesta! Bé, però aquesta perquè surti més barateta l'ha hagut de fer el teu fill. Sí, sí, el de 8 anys, el rosset. Bé, ja, és clar que no ha pogut anar a l'escola… Després de recollir el cotó s'havia de tractar aquests problemes de pell que li han sortit des de fa un temps. Diria que pels insecticides… Sí bé, el tractament els ho paga ell amb el benefici de la samarreta. El que em pregunto és quant guanya considerant els 3,95€ de PVP… 0,3€?0,5€? 0,01€? 1€?

Vaaaale, d'acord, m'he passat amb l'exemple, oi? Està bé, ho canvio… Opció B1: En realitat no és el teu fill qui l'ha de fer perquè pugui sortir més barateta. És el company de l'escola del teu fill. Sí, és clar, aquell noi castanyer de 9 anys que va repetir curs. No recordo com es deia... Bé, en realitat tampoc passa res, perquè ja se'l veia que tard o d'hora deixaria l'escola. De totes maneres, si es tapa amb una de les samarretes que ha fet no se'l veuran les marques de la pell.

Ja, ja, una mica brut encara. Però faré un petit esforç addicional perquè l'exemple estigui més equilibrat.

Opció B2: Ja està, ho fa una nena de Bangla Desh, però bé, i què? Ja ho tenia més aviat negre d'inici. Mira que tenen superpoblació en aquests llocs, eh?

Sí, si és clar que no havíem de saber res més enllà que simplement són preus diferents i que òbviament tampoc vol dir que s'estigui explotant ningú…

Però serà que el productor la samarreta del qual es ven a 3,95€ és més generós i cobra menys perquè ja té per viure sense problemes i, en canvi, el de la samarreta de 13,95€ és un caradura que se li van els beneficis en manicura i sobrealimentació? Perquè la diferència de preu tan gran no es justifica amb les economies d'escala…

Ja, de fet al final el que és cert és que generalment no sabem res sobre la procedència de la roba que fem servir. Al capdavall les empreses que ho sàpiguen és difícil que admetin en quines condicions poden estar fetes i, en altres casos, es perdrà la pista amb les subcontractes… Bé, no exactament, el que sí que podem saber és la procedència de la roba de comerç just i que almenys garanteix uns mínims quant a condicions laborals humanes i pràctiques mediambientals.

Personalment fa temps que tendeixo a desconfiar d'aquestes supergangues de preu, però és cert que tampoc no sé que hi ha darrere de cada cas. Moltes vegades tendeixo a imaginar històries (l'opció B2 no me l'he inventat) i penso en què és el que es pot fer perquè la roba es fabriqui d'una altra manera o almenys hi hagi més transparència. El que sí que m'agrada una mica més és veure que també algunes de les grans multinacionals de roba han començat, de forma temptativa i molt lentament, a introduir alguna peça de comerç just o de cotó orgànic. I jo penso, vaja, això és que alguna cosa està canviant, perquè si ara les multinacionals veuen un possible benefici al comerç just és perquè alguna pressió dels consumidors han d'estar sentint. Al cap ia la fi, a qui li agradaria que la roba que portem l'haguessin hagut de fer els nostres fills…

Jo confesso que sóc dels que creuen que la manera de canviar els hàbits de producció d'una empresa passa per canviar els hàbits de consum d'un mateix. No compro, no hi ha benefici… I al final veuran que també es pot guanyar benefici fent millor les coses per a tot el conjunt, ja sigui en mètodes productius, transparència o en drets socials.

Fes clic als següents enllaços si vols saber alguna cosa més del: Comerç Just, de l' agricultura ecològica o del treball infantil amb un complet informe organització internacional del treball (pdf).


Deixar un comentari

Si us plau tingueu en compte que els comentaris han de ser aprovats abans de ser publicats

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la Política de privacidad de Google y los Términos del servicio.


Explora més